La tria de lectures, en col·laboració

La selecció d'un títol per a la lectura en veu alta parteix d'un enfocament centrat en les necessitats i interessos comuns i compta amb els recursos disponibles a la vostra biblioteca, que us orientarà en tot moment.

Tot el procés ha de ser flexible per tal de facilitar la comprensió lectora i, sobretot, oferir un espai segur i acollidor on gaudir d'una experiència cultural i social enriquidora que és l'acompanyament lector. Recordeu que una bona tria ens fa conèixer un llibre i un autor, però, per sobre de tot, és la porta a la conversa, l'empatia i les connexions humanes.

Qui fa la selecció?

La selecció de les lectures dins del marc de Veus Amigues es realitza de manera col·laborativa entre el voluntariat, la parella lectora i els equips de la biblioteca i del programa Veus Amigues. La biblioteca pública esdevé l'eix articulador i aporta el seu coneixement expert per orientar les tries i adaptar-les als gustos, capacitats i contextos de cadascú. També proporcionen les obres i tot el material de suport necessari per garantir una bona experiència de la lectura en veu alta. Veus Amigues també compta amb l'assessorament d'un equip de prescripció lectora transversal, comú a totes les biblioteques de la xarxa (per contactar-hi, podeu emprar aquest formulari). 

Val a dir que la selecció mai no pot ser unilateral. El voluntariat lector anirà incorporant una perspectiva valuosa sobre quines obres funcionen millor, quins gèneres capten més l'atenció de la persona que escolta i quins fragments són més significatius en el context de la conversa generada a partir de la lectura en veu alta. Igualment, la persona oient té tot el dret de participar en la selecció: els seus interessos i les seves preferències han de ser prioritaris, cal respectar-los sempre i integrar-los en la tria final.

Com es fa la selecció?

En un primer moment, el voluntariat connecta amb la persona que rebrà la lectura i, durant la conversa inicial, recull informació rellevant sobre els seus gustos previs, els gèneres literaris que poden ser més atractius o reconfortants, la relació prèvia amb la lectura i, en cas que sigui necessari, les limitacions físiques o cognitives que poden influir en l'elecció de les lectures, com ara la capacitat de comprensió auditiva o la concentració.

Amb tota aquesta informació, el voluntariat es posa en contacte amb la biblioteca, que proposa obres que responen a diversos criteris objectius i subjectius. Aquests textos s'ofereixen com a opcions, mai com a imposicions. Tant el voluntariat com les parelles lectores han de decidir la tria definitiva pel seu compte i prioritzar sempre la lectura que sembli més apropiada en cada moment. Fins i tot es pot canviar durant una sessió en marxa, sempre preval el sentit comú de la persona voluntària. 

Quins criteris s'han de tenir en compte?

Els criteris per a la selecció de lectures en veu alta són múltiples i responen tant a aspectes tècnics com emocionals i socials. Hi ha tot un seguit de paràmetres que Veus Amigues fa servir com a elements de referència:  

• Vocalització i claredat. El text ha de permetre una lectura nítida, amb una dicció clara, on els signes de puntuació ajudin a comunicar bé el sentit del text i la manca de paraules de difícil pronunciació no impedeixi un ritme natural.

• Comprensió. El text ha de ser intel·ligible per a qui l'escolta, tenint en compte el seu nivell de comprensió auditiva, la seva capacitat de concentració i les seves experiències vitals. Un text carregat d'al·lusions erudites o amb vocabulari especialitzat pot resultar aliè per a qui no domina aquest univers de referències. Un text que ofereix un equilibri entre el reconeixement (allò que ja coneixem) i la novetat (allò que ens sorprèn) pot captar l'atenció molt millor.

• Qualitat lingüística, expressivitat i tempos. Les lectures han de ser fragments o obres completes breus (un relat o un poema, per exemple) on la sonoritat de les paraules, el ritme narratiu i la intencionalitat del text puguin comunicar-se correctament. Els textos que inclouen un ritme variat o que creen imatges mentals vívides funcionen bé perquè permeten a la persona voluntària lectora una interpretació expressiva i viva. 

D'altra banda, la longitud i la divisió en passatges són criteris pràctics útils. Una lectura que s'estira massa pot provocar fatiga. Es recomana que les sessions tinguin una durada total d'entre 20 i 30 minuts setmanals, amb pauses que permetin la conversa i la reflexió sobre allò que es llegeix. Els textos han de ser fàcilment divisibles sense perdre el sentit.

• Connexió emocional. La lectura ha de vincular-se amb les experiències vitals, les inquietuds o els interessos de la persona oient. Un text sobre la soledat pot arribar a ser reparador per a qui viu l'aïllament; una narració sobre l'amistat, sobre la família, sobre els records, sobre els viatges reals o imaginaris, pot actuar com a pont de connexió entre dos universos personals. La investigació ha demostrat que quan la lectura compartida és dialògica, és a dir, quan es permet la interacció, l'expressió de sentiments i l'intercanvi d'impressions entre qui llegeix i qui escolta, augmenten els beneficis de la lectura en termes de benestar emocional.

A Veus Amigues impulsem la lectura en català per tal de promoure la llengua en contextos en què sovint és deficitària, especialment en centres sociosanitaris, hospitals i residències per a gent gran. Així i tot, l'acompanyament lector pot ser en qualsevol llengua que decideixi la parella lectora, amb preferència per la llengua materna de la persona oient, sempre que sigui possible.

Com podem saber millor els gustos de la nostra parella lectora?

La lectura esdevindrà una experiència enriquidora si aprenem a conèixer els gustos de l'altri a partir d'una exploració atenta, respectuosa i empàtica de les seves preferències reals.

La metodologia més efectiva comença amb una entrevista inicial ben estructurada. En aquesta conversa amb la persona oïdora convé formular preguntes obertes que permetin conèixer el seu historial lector. Es pot preguntar: quins llibres l'han marcat de manera especial al llarg de la seva vida? Quins gèneres literaris li resulten més atractius: la narrativa realista, l'aventura, la ciència-ficció, la poesia, el conte popular, les memòries biogràfiques? Té autors preferits? Hi ha temes que l'incomoden o que prefereix evitar?

Més enllà de la lectura pròpiament dita, és valuós explorar els seus interessos més generals: quina és la seva professió o quina era la seva activitat principal? Quines són les seves aficions: viatjar, conèixer gent, la natura, l'art, la música, la història, la cuina? En molts casos, els interessos en altres àmbits són una porta excel·lent per identificar lectures que estableixen vincles amb aquestes passions. Una persona que ha viatjat molt pot gaudir de la narrativa de viatges; qui té interès per la història segurament tindrà delit per la novel·la històrica... 

Un altre aspecte rellevant és conèixer el seu ritme de vida quotidiana i el seu context actual. Quines són les seves limitacions físiques o sensorials? Hi ha períodes del dia en què té més concentració? Prefereix lectures que la facin somriure i que l'allunyin temporalment de les preocupacions, o bé busca lectures que l'estimulin intel·lectualment i que li permetin reflexionar sobre temes profunds? Quina és la seva situació emocional: viu soledat plena o té una xarxa familiar que la visita regularment?

Finalment, és essencial mantenir una escolta activa contínua durant les primeres sessions de lectura. Moltes persones necessiten temps per establir vincles de confiança i començar a parlar dels seus interessos i necessitats. Com es desenvolupa la lectura? S'observa algun canvi en la qualitat de la seva atenció? Les preguntes espontànies que sorgeixen, les observacions sobre la lectura i els comentaris informals ofereixen pistes valuosíssimes sobre allò que realment l'apassiona, mentre que allò que la desmotiva es fa evident pel seu silenci o per la seva apatia.